Diese Seite verwendet Cookies. Erfahren Sie in unserer Datenschutzerklärung mehr darüber, wie wir Cookies einsetzen und wie Sie Ihre Einstellungen ändern können.

Purscheida d'instrucziun

Accordeon

Igl accordeon accumpogna sasez: cugl mang sanester vignan sunos igls bass ed accords tiers ena melodia digl mang dretg. Gio siva curt taimp ins è bung da sunar simplas melodias. Igl sunar da cuminanza ainten en orchester u ansemen cun oters instrumaints fò schi grond plascheir scu da sunar sulet.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 3
  • 7484 Bravuogn
    Tgesa da scola,

Cant

La vousch umana, vot deir: cantar, ò effects positivs per corp ed olma. Ultra da chegl è la scolaziun da chel instrumaint – ansemen cugl svilup ritmic digl corp – la miglra premissa per sunar ulteriours instrumaints.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5

Clarinetta

Cun zuflar sen ena simpla plattigna farmada ve digl pechel vign la pitga d'aria messa an vibraziun e produtgescha en tung.
Premissa è ena bun'udeida, en bung sensori per furmar en bel tung, ena buna respiraziun ed ena posiziun digls daints normala.
La clarinetta serva scu instrumaint da solo, an orchester, musica instrumentala, musica popualra e musica da jazz.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 2
  • 7484 Bravuogn
    Tgesa da scola,

Clavazign

Igl clavazign pò neir duvro scu instrumaint sulet, per musica da tgombra (per sunar cun 4 mangs u ansemen cun da totta sorts instrumaints), er adatto scu sagond instrumaint u scu instrumiant da basa per amprender a sunar oters instrumaints.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 6
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 1
  • 7477 Filisour
    Tgesa da scola,

Ensembles

Nous purschagn ena vasta paletta d'ensembles an diversas furmaziuns da ghitarras, instrumaints da corda, percussiun, instrumaints da flo, band pop/rock per unfants, giuvenils e carschias.
Cantar e sunar an cuminanza è ena part essenziala dalla scolaziun da musica. 

Scolasts/as

Calandastrasse 3
7012 Felsberg
Mobile +41 79 785 67 81
widmerursin@gmx.ch

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 3
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 2
  • 7477 Filisour
    Tgesa da scola,

Eufonium

Cun zuflar aint igl bucchign, vign la pitga d'aria aint igl instrumaint messa an vibraziun.
Premissa per sunar eufoni èn ena bun'udeida, ena statura digl corp normala, ena bunga respiraziun e daints sangs. Igl adiever digl eufonium è multifar ainten musicas instrumentalas ed ensembles d'instrumaints da flo. La tecnica da sunar corresponda alla trumbeta u alla tuba.

Scolasts/as

Calandastrasse 3
7012 Felsberg
Mobile +41 79 785 67 81
widmerursin@gmx.ch

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 2

Flauta

La flauta è en instrumaint polivalent. Ella è adattada per sunar sulet ma er an en ensemble. La literatura per flauta è fitg retga, cunzont digl taimp dalla renaschientscha e digl baroc. Per musica contemporana e musica populara è la flauta er adattada. 

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5

Flauta da pan

La flauta da pan consista da divers rols scursanias e sainza rosnas. Els tungan sch'ins zofla scu da zuflar sen ena butteglia. La flauta da pan exista gio da passa 2000 onns.
Ella so neir duvrada scu instrumaint solistic ma er ansemen cun clavazign, accordeon, orgel, ghitarra ed ulteriouras flautas da pan.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5

Flauta traversa

Igl tung vign furmo cun zuflar agl our dalla rosna digl instrumaint. Premissa è ena bun'udeida, ena furma normala digls lefs e digls daints, mangs betg mengia pitschens ed ena buna respiraziun. La flauta traversa serva scu instrumaint da solo, an orchester, musica instrumentala (cò an spezial er la flauta pitschna, igl schinumno «piccolo»).

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5

Ghitarra

Igl tung vign furmo cun trer u dar cun la detta digl mang dretg cunter las cordas, igl mang sanester stat ve dalla claviatura.
Premissa è ena bun'udeida (per accordar las cordas), en mang bagn sviluppo ed en bung chito digl tung. Instrumaint classic cun punt da lenn e cordas da nylon, soptgigna per pusar se igl pe, per aveir uscheia ena buna posiziun. La ghitarra è er fitg adattada per sunar e cantar.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 3
  • 7477 Filisour
    Tgesa da scola,

Orgel

Igl orgel è en instrumaint da tastas, noua tgi l’aria fò tunar igls tschivlots. Las parts principalas digl orgel èn oramaias: igls divers tschivlots, igl portavent, igl fol, la tractura, divers registers, igls manuals ed igl pedal. Per navot vign igl orgel betg numno “la regina digls instrumaints”. En instrumaint multifar e complex cun bleras calours da tungs, quasi en antier orchester. Cun peis e mangs ins po uscheia interpretar musica fitg diversa. 

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 6
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 1

Orgel da mang

Igl orgel da mang (orgelign) è egn digls instrumaints cun ena taimpra speziala. Igls davos onns è igl "orgelign" renaschia grondamaintg. Perchegl tg'el è lev e pitschen, ins ègl bung d'igl purtar anturn dapertot.
Igl sies adiever sa restranscha sen musica populara e musica da tgesa.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 3
  • 7484 Bravuogn
    Tgesa da scola,

Percussiun

Igl amprender igls differents instrumaints da percussiun u dar segl schomber pretenda en fitg bung senn pigl puls e ritmus ed ena fitg buna coordinaziun. Dar segl schomber appartigna agls instrumaints igls pi pretensious.
Igl sies adiever pò neir duvro ainten ena band u ainten en ensemble da percussiun.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula

Posauna

Antras zuflar aint igl bucchign, vign la pitga d'aria aint igl instrumaint messa an vibraziun.
Premissa per sunar posauna èn ena bun'udeida, ena statura digl corp normala ed ena bunga respiraziun, daints sangs ed ena posiziun digls daints normala.
Igl adiever dalla posauna è multifar ainten orchesters, musicas instrumentalas ed ensembles da jazz. 

Scolasts/as

Bündtistrasse 3
7302 Landquart
Mobile +41 79 444 44 72
simon.buehler@hotmail.com

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 2

Saxofon

Cun zuflar sen ena simpla plattigna farmada ve digl pechel vign la pitga d'aria messa an vibraziun e produtgescha en tung.
Igl saxofon pò neir duvro scu instrumaint da solo, musica da tgombra, orchester, musica instrumentala, musica popualra e band da jazz.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 2
  • 7484 Bravuogn
    Tgesa da scola,

Sung da bucca

Teoria da musica

Betg angal per scolars da musica...
Chegl tgi vign per solit mengia curt durant l'instrucziun instrumentala, pò neir tracto an abundanza ainten la teoria da musica, tgi vign instrueida per singuls u an gruppas. La teoria da musica è er interessanta per carschias, tgi vottan saveir daple dalla musica (p. ex. introducziun per ovras da concert, operas etc.).

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 6
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 1

Tiba

La tiba vign adegna pi ancunaschainta. Surtot unfants e carschias tgi sungan gio en instrumaint da flo da sturs cattan plascheir ve da chel instrumaint popular ed original. Impressiunont tunga chel instrumaint da flo an en ensemble.

Scolasts/as

Bündtistrasse 3
7302 Landquart
Mobile +41 79 444 44 72
simon.buehler@hotmail.com
Calandastrasse 3
7012 Felsberg
Mobile +41 79 785 67 81
widmerursin@gmx.ch

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 2

Trumbeta / Cornet

Antras zuflar aint igl bucchign, vign la colonna d'aria aint igl instrumaint messa an vibraziun. Premissa per sunar posauna è ena bun'udeida, ena statura digl corp normala ed ena bunga respiraziun, daints sangs ed ena posiziun digls daints normala.
Igl adiever dalla trumbeta è multifar ainten orchesters, musicas instrumentalas e divers ensembles.

Scolasts/as

Calandastrasse 3
7012 Felsberg
Mobile +41 79 785 67 81
widmerursin@gmx.ch

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7083 Lantsch
    Tgesa da scola, Aula
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, Aula
  • 7460 Savognin
    Tga communala, stanza 2

Violina

La violina è igl pi pitschen instrumaint da corda e chel tgi tunga igl pi ot digls instrumaints da corda, uscheia tgi per unfants è ella la pi prefereida er no digl sies tung. Violinas vignan fatgas an grondezzas da treis quarts, mesas, quartas e schizont otgavlas grondezzas, uscheia tg'igl è nign problem da cattar la dretga grondezza per en unfant. Cun l'instrucziun da violina pò neir antschet fitg bod.

Scolasts/as

Nargliuns 16
7416 Almens
Tel. +41 81 655 20 14
urssenn@bluewin.ch

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,

Violoncello

Igl tung vign furmo scu tar la violina, ma sen l'otezza da tenor. L'antschatta dall'instrucziun pò scumanzar gio bod.
Per scolars pi pitschens dattigl cellos da 1/4, 1/2 e 3/4.
Igl cello vign duvro ainten la musica da tgombra, aint igl ensemble digls instrumaints da corda. Aint igl orchester è'l indispensabel.

Scolasts/as

Lis d'instrucziun

  • 7078 Lai
    Tgesa da scola,
  • 7450 Casti
    Scola Cumpogna, stanza 5